El Llençol

Avui quedem amb l'Oriol al pàrking dels Graus, però en comtes d'anar a aquest sector ens decidim pel Llençol.

L'accés consta de 30 minuts en forta pujada, que un cop superats ens deixa a un sector que és com un balcó. Vistes precioses i peu de via de primera qualitat. A més, la llunyania (!?) del lloc ens permet escalar practicament sols. L'únic inconvenient és el soroll que ve de l'A2.

Comencem per la via nº1 V+***, bonica via amb el grau clavat. Com que en aquesta part fa bastant de vent ens movem i anem a fer "De les nenes" 6a***. En aquesta suu la gota gorda en un pas, tant que escaquejo per l'esquerra i em salto un xapatge, jeje. A la 1ªfoto l'Uri provant la sortida.

Al costat del 6a hi ha dos vies noves, provem la més propera. Una via que deu rondar el V+***, molt wapa també (2ª foto).

I així acabem la jornada, curta però intensa, i en un marc impressionant.

Esperó Doppelmayr

El dissabte, i ja que estem a Andorra, fem amb el Berard aquesta preciossa via de mitja-alta montanya, "Esperó Doppelmayr"****, a 2600m. Està enmig de les pistes d'Arcalís, així que té una curta aproximació (15min) però això precisament és la única cosa que li treu una mica d'encant.

La via són uns 100m de dificultat màxima D+, si es va amb el grau just, un joc de friends ens ajudaran a pujar més relaxats. La roca és pissarra de gran qualitat.

El primer llarg (20m, IV+) és per placa amb bon canto. El segon (30m, V) és més variat, amb les xapes justes i final una mica descompost. El tercer llarg (45m, V+) és el millor amb diferència: Surt per placa poc protegida (1 parabolt) per arribar a l'esperó, amb unes vistes impressionants. Segueix entre l'esperó i la placa fins trobar un parabolt i ja per terreny més fàcil (IV+) fins a dalt de tot. Jo vaig reforçar el llarg amb tres friends.

El resum, via ideal per iniciació en vies fàcils, amb bon equipament (Bolts inox.) però justet. A més, cal tenir bona compenetració amb el company ja que és fàcil no sentir-se entre reunions. I destacar que el Berard va donar el callo en la seva primera via llarga, bravo!!!

Abella de la Conca

Aprofitant que anem a Tremp amb el Pepe i el David per business (si, ja sóm propietaris!!!!!!!), a la tarda anem a conèixer Abella de la Conca.

El poble és realment bonic, està en un congost i rodejat de micros zones d'escalada. Primer anem a fer una mica el turista i controlem les zones "la costera" i "Martí" (primera foto).

Finalment acabem escalant a la zona de "les Ajegudes". Probem només dos vies. La nº4 V+** la trobo ultraputa, potser és que és la primera, però molta tela. Escalada d'adherència sobre una calisa una mica semblant a la pedra del Pla de St. Pere de Montgrony.
El 6a de la dreta **, la trobo molt més fàcil, tot i que la faig en top-gay, jeje.

Es una llàstima que faltin més vies, ja que tots els sectors estan separats i tenen una densitat de vies molt baix. Però una visita es mereix, ni que sigui per fruir d'una posta de sol com la que ens va oferir el dia!

St. Pere dels Forcats II (28/10)

Aprofitant que estem a la Cerdanya, tornem després de dos anys a St. Pere, petit totxo de granit. La idea inicial era anar a Appy, però com sempre ens aixequem a les mil i acavem a la zona més propera.

Sóm jo, Dídac, Pau, Guillem, Jordi, Pere, Alba, Marta i Aline.

Hi ha dos orientacions, sud-oest (de V a 6c+) i sud (quarts i cinquens). Una dotzena de vies, només. Fem un V, el 6a*** de l'esperó, el 6b*** i el 6c+***.

El millor de la zona, la localització en si, el peu de via i la roca. Però la seva llunyania en fa una zona d'interès local.

Baix Llobregat power

Penjo un link d'un video que ja fa temps que corre però que si algu encara no l'ha vist val la pena.
I el millor, les imatges de totxo són de Can Paulet, aquesta petita gran escola del Baix Llobregat!

http://www.desnivel.com/tus_paginas/videos/entre_realidades_opuestas.php

Ca la Montse

Get Your Own! View Slideshow

Tendinitis

Després de més de tres mesos i al quart metge, ja hi ha diagnòstic: Tendinitis al tendó rotulià. Sembla que en un parell de mesos ja podré tornar a escalar, però ara mateix ja no crec en res.

Així que fins a que no torni a la roca, tanquem la paradeta.

Escalad, escalad, malditos! (Per cert, x mi, llibre no gaire recomanabe).

Papiol

Aquest estiu, em estat uns quants dies per les Escletxes. Personalment, només vaig fer "Con el porro en la boca"; V+*** que és una espècie de via de blog (5m +o-) sense equipar. Molt wapo!

I aquí tres recomanacions sobre les Escletxes: Si us molesten les aglomeracions, millor l'escletxa de baix.
Segon: Recomanable només per tardes d'estiu, en plan petita sortida prop de casa.
Tercer: Després de l'escalada, veure
la posta de sol desde la terrassa del bar "El Mirador" amb una clara i una bona tapa de braves.

A les fotos, l'Oriol pujant la via Patinosqui.

Cúpula de Terradets

Paret de l'Aeri