diumenge, de febrer 26

Putxi, estem amb tu o El costat fosc de l'escalada



Avui un altre cop a la Vinya Nova, està prop del cotxe, el peu de via perfecte, possibilitat de fer cinquens i setens, la vista de la monumental Aresta Ribes, sol...

Comença l'Uri amb la nº10, V. I a mitja via, una nova dita per l'escusodromo: "Pillem que m'he de mocar", sempre superant-se a ell mateix; bravo!
El Putxi seguidament l'encadena sense dificultats i després de fer la nº9, V, anem a les coses series, jeje.
Monto la nº5, 6a**. I venga, el Putxi que es disposa a encadenar-la.
Però al passar la segona cinta, i una mica massa a l'esquerra, un peu que falla i ... Sake!
I merda, al caure el peu esquerra que pica amb una repisilla i el turmell a prendre pel sac!
Al principi no ha semblat greu, així que jo m'he ficat amb la nº6, un 7a+*** (foto). I una mica més i surt... Però al dubtar una mica durant la via he arribat a la sortida tan cascat que aaaaaaahhhhhhhhh, no he pogut amb l'últim pas chungo. Un altre dia sortirà!
I l'Uri que prova la nº10, V. I no surt, perquè? Doncs perquè no s'ha de pensar gaire quan s'escala. Aquesta és la conclusió a que he arribat, l'escalada és per a descerebrats, o com a mínim quan es vol fer grau s'ha de tenir un punt de poder desconectar els sentiments en moments complicats (por, dubtes, etc.).

I a tornar cap a casa, però ja a cal Putxi, el dolor es tan insuportable que l'Uri se l'emporta cap a l'hospital.
Realment, no hem d'oblidar que sempre es corre un risc, ni que sigui fent esportiva a 6 metres de terra.
Putxi, recuperat que les parets t'estan esperant!!!
I ens has donat una lliçó, els problemes amb humor es pasen millor, bravo Champion!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

És un honor tenir companys d'escalada com vosaltres, em sento segur i estic tranquil. Això no serà res i d'aqui poc ja estaré forçant-la un altra vegada, la molt puta!! No et resistiràs no, encara que no tinguis peus.... Merci per tot. We are the Llunatic Climbers!!!!!!!!

Anònim ha dit...

És un honor tenir companys d'escalada com vosaltres, em sento segur i estic tranquil. Això no serà res i d'aqui poc ja estaré forçant-la un altra vegada, la molt puta!! No et resistiràs no, encara que no tinguis peus.... Merci per tot. We are the Llunatic Climbers!!!!!!!!

Putxi ( el tullido)

Anònim ha dit...

A mi m'han explicat fons ben informades que tot va ser teatre, i del bo. Que Catalunya és un país de Teatre!

osamacule ha dit...

Buenu buenu quines nenazas!!!!!

Però si no s'ha fet res de res.

Anònim ha dit...

Vaya tela!!! Sempre deixant-me fatal!!! i deixant-me a mercè dels difamadors (que estan a la que salta). Per cert vaig fer 3 V (dos de primer). Fem justícia collons!