Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Urgell. Mostrar tots els missatges

dilluns, d’octubre 25

Terra de dinosaures



La setmana pasada anem a fer la bàlsam de tigre, però un cop a peu de via hi ha una parella fent-la així que ens posem a la del costat: "Terra de dinosaure" **/* 6a 160m.

La via a mi personalment em va decepcionar pel que m'esperava. Tramps wapos amb força tramps de tràmit. El millor, les reunions, molt còmodes.
A destacar (per mi) que vaig empalmar els dos primers llargs amb gran mestratge, disfrutant com un nan (62 m?).

El pròxim dia anem a la Pas d'estres.

dimarts, de desembre 4

Serra de Sant Joan


Divendres anem a l'Alt Urgell, a fer la via via "Jaume Casellas", a la Serra de Sant Joan. Al final només vam fer el primer dels tres esperons, així que és obligat tornar-hi AMB TEMPS i fer-la completa.
L'aproximació és una rebentacames: 45 minuts de pujada dura dura. Però això si, el lloc és preciós i solitari.
Dels llargs que em fet comentar que són en conglomerat molt bo i que potser els V- són V. Equipada al dente on no hi em hagut de possar res. Costa veure els espits del primer llarg


dilluns, d’octubre 1

Paret del Grau



Ahir anem amb el Marc i la Laura a escalar a l'alt Urgell, on encara no havia escalat mai.
El nostre objectiu és en principi la paret del Grau, bonica i amb bona roca, però amb una llargada que no acaba de convencer (entre 60 i 80 metres).
Però al bar Tahusa ens emocionem mirant les ressenyes i ens decidim anar cap a Montanissell a fer una via més llarga. Total que tornem al cotxe i quan anem cap a dalt ens trobem les muntanyes totalment ennuvolades. Conclusió: Impossible trobar la via, així que tornem cap a la paret del Grau i comencem a escalar a les 12h.
Fem les vies "Àfrica" ***(75m V-,V,V) i "Manelet" ***(80m 6a,6a,6a). Les dos vies molt maques i recomanables. La pedra una barreja de el Baell i el Pic del Martell.
L'Àfrica l'obre integrament la Laura (a les fotos, amb Roca Narieda al fons en la primera) i la Manelet el Marc. Jo em dedico simplement a anar de segon i a recordar les sensacions de la via llarga, que no està gens malament.
Molt maca i plena de roca aquesta comarca, i els entrepans del bar Tahusa inmillorables!!!