diumenge, de novembre 25

La noia dels ulls blaus

Ahir anem amb el Jose al Pic del Martell a fer aquesta via, "La noia dels ulls blaus" **** 120m 6b+.

Que dir de la via... doncs que és una de les millors que he fet al Pic, si no la que més. Els llargs de 6b i 6b+ durs durs. S'ha d'anar molt fort. I jo cambiaria les graduacions dels llargs primer i quart; 6a el primer i V+ l'últim.

Un montatge del segon llarg, un 6b tècnic i físic a l'hora:


divendres, de novembre 23

El último sueño

Avui una altra via al Serrat dels Monjos, aquest cop "El último sueño"*** 165m V/+.

La via no es de les millors de la zona, però no està malament. Els dos primers llargs són lletjots però el tercer, quart i cinquè (aquests dos últims els em empalmat) són força wapos.

La via està pràcticament equipada (3, 2, 3, 1 i 2 spits i un clau als llargs) però és imprescindible un joc de friends o de tascons per reforçar. A l'últim llarg, on a la ressenya possa que s'ha de protegir amb un friend el pas més difícil, algú hi ha posat un clau.

Una via menys del Serrat!



dimarts, de novembre 20

Vilanova

Dissabte més una reunió social a Vilanova que no pas escalada...

Anem al contrafort de la Roca dels Arcs, erem uns vint, així que entre riures i comentaris varis vaig recuperant sensacions: A vista V+, 6a+, 6b i 6b+. No està malament.

Per desgràcia, el diumenge no podem trepar degut a ... ja ho podeu imaginar.

dilluns, de novembre 19

Alta Fidelitat


Divendres torno a Montserrat a fer la via que per error no vaig fer la setmana passada, la "Alta Fidelitat" *** 160m. V+ (V obligat). La via m'ha agradat, tot i que potser em va agradar més la "Cómix".
Els llargs u i dos estan força bé, el tercer és el més fluix (cal anar amb comte que en aquest llarg es creua la via Bikini i és fàcil seguir-la. Com a mínim a mi em va passar). L'últim llarg és el més wapo i comte que fa 58 metres (no 50 com posa a la guia), important portar bastantes bagues per evitar rosaments i cintar alguna branca al final.
Algun friend pel segon llarg fa el fet.
Com a opinió personal crec que hi un excés d'anclatges i que les reunions no són tan còmodes com a altres vies de la zona. Però no obstant això, una via recomanable per ser en conjunt de grau assequible (V) i amb equipament bastant generós . El pas d'Ae que marca a la via és V+ i es pot superar en A0.
Les fotos són del Pau a la primera reunió i al tercer llarg, marxant per la Bikini.

diumenge, de novembre 11

Còmic

El Dissabte anem amb l'Ivan a Montserrat, concretament al Serrat dels Monjos. Aquesta es una de les zones més abandonada pels escaladors montserratins; uns primers metres a vegades crostosos, una certa discontinuitat, un equipament mai abundant... són raons que expliquen aquesta solitut.

Però per frikis com jo aquesta és una gran zona, on descobrim grans rutes, que busquen sempre els millors llocs per on transcorrer evitant els trossos descompostos i trobant plaques, diedres, sostres: una mica de tot.

L'objectiu del dia era la via "Alta fidelitat", 150m V+/Ae, de la qual només tenia referències per la guia. Portem una fotocòpia amb la ressenya i comença l'Ivan al primer llarg.

La primera xapa està a uns vuit metres, i la roca és crostosa. Puja i a uns sis metres una pedra que es peta i ... una mica més i es fot d'alt a baix, però s'aferra, segueix i xapa el primer spit, on hi ha un maillon! (Je,je, es com un repte quan trobes maillons perquè penses, podre jo pujar més amunt?). L'Ivan aquí baixa que amb el susto que ha tingutja en té prou. A més, comenta que V no és ni de conya.


Jo l'obro amb cert sufriment. 35 metres amb quatre spits i amb un friend de collita propia. A la reunió comentem que fem, ja que sembla que no estem fent la via que voliem, tot i que el dibuix de la via sembla que sigui igual... decidim tirar amunt.

Després, ja al sofà de casa veig que realment la via que em fet és la "Cómix" *** 160m 6a+.

El segon llarg es molt wapo, un flanqueix, superació d'un sostret i després una placa que porta a un esperó amb roca perfecte.

El tercer llarg és el menys maco, tot i que jo els he disfrutat tots a tope. La dificultat està en superar una panxa amb una fisurilla. A la ressenya marca V però a mi m`ha semblat més, potser V+/6a. A la primera xapa s'hi arriba des de sota bé però per arribar a la segona s'ha d'apretar de valent. Després el més difícil és trobar la reunió, que està uns quinze metres més a munt sense xapes que indiquin cap a on s'ha d'anar.

L'últim llarg té una sortida de reunió divertida amb un spit i després... no es veu res. Miro la ressenya (encara creia que estava fent la "Alta fidelitat") i no es sembla en res amb el que tinc davant. Així que res, cap a dalt a pelo. Al cap d'uns metres i amb l'arbust que he bagejar a uns deu metres per sota veig una xapa a uns 8 metres a la dreta. Per sort el més difícil es vigilar la pedra que no és de la bona. Així que xapo i em trobo amb una placa preciosa de V- i uns quinze metres amb un sol pont de roca; wapo wapo wapo. Un llarg de 58 metres. I ja està, he disfrutat com un nen!

Per cert, comentar que a la ressenya de la Cómix possa que hi ha 24 spits i 6 claus, i no hem vist cap clau i pel que fa als spits em contat 8 a reunions més 4+4+2+2 als llargs, o sigui 20 (!?). A més em empalmat els dos últims llargs sense veure la reunió intermitja i arribant justets amb les cordes de 60. Potser no em fet la Cómix, tampoc? No crec, jeje.


dimarts, de novembre 6

Llo

Ara ja fa una setmana vam anar a escalar a aquest bonic poble de la Cerdanya amb l'Ivan , el Dídac, el Guillem, la Marta, el Pere i l'Aline.

La sorpresa per mi que tot i que és una petita zona pel que fa a nombre de vies (una quinzena), la bellesa del lloc i la qualitat de les vies en fan d'aquesta una zona *****.

La roca és pisarra (o gneiss?) de primera qualitat, noms de via escrits a peu de via, l'equipament a base de parabolts inox, el peu de via perfecte i amb vistes al Pic de Finestrelles i al Puigmal.

Millor no anar a l'estiu que toca el sol tot el dia.

La zona consta d'un petit totxet al principi d'uns 8 metres amb vies fàcils (IV, V, V-), després trobem a uns trenta metres un 7a i un V i si seguim uns trenta metres més trobem el gruix de les vies: 6b+, 6a+, 6c+, 7a+/b, 7b+, 6b, 6c, 7a+, V. Més a l'esquerra crec que s'ha equipat alguna línea més.

Jo vaig provar les tres primeres fàcils, després a sac a la "Route 66" 6c 28m ****: una via meravellosa, però millor anar amb les piles carregades. Després provo la "S.A.M.G.A.V."6b però entre la primera i segona xapa caic i (craso error) agafo la corda cremant-me els dits de la ma esquerra. Fi de la jornada.

A la primera foto l'Ivan tibant de valent a la Route 66, a la segona les vistes del Pic de Finestrelles amb la corda penjant de la Route i la última foto d'uns francesos al 6a+ o al 6c+.


dilluns, de novembre 5

Serra de Busa

Ja fa un parell de setmanes vam anar amb el Marc i la Laura a la serra de Busa, bucòlica zona del Solsonès totalment desconeguda per mi. El lloc és preciós i mereix una visita per fer la via que vam fer: "Maneras de vivir" 175m 6a (V obg.) ****.

Recordar que el lllibre escalades al Solsonès no és excel·lent pel que fa a les aproximacions i pel que fa a la llagada dels llargs no era molt correcte, com a mínim en aquesta via.

Un cop aparcat el cotxe es puja directe sense camí (o nosaltres no el vam trobar). A la foto de dalt la via està al mig. Reconeixible per la pedra empotrada que fa la xemeneia dels primers llargs.


El primer llarg de la ressenya es pot i és recomanable fer-lo en dos. Hi ha una reunió intermitja molt còmode. La suma dels dos deu fer uns 60-65 metres (!!!).
Són dos llargs en xemeneia no gaire difícils, sobretot si es va de segon, jejeje. De primer, amb l'aleje de les xapes... millor portar friends i tascons. La primera xemeneia que faig!!!
La segona reunió, espectacular.


El tercer llarg (segon segons la ressenya) consta d'un flanqueix fàcil (V?) de sis o set metres per despés enfilar recte fins a la reunió amb un grau no obligat de 6a. Aeri de c...

Els quart llarg (tercer del llibre) són 45m en un diedret on podrem disfrutar al màxim del conglomerat de la zona. Llàstima que tot i que la roca és molt bona necessitaria unes quantes repeticions més per a que es netegi. No acaba de donar plena confiança. Recomanable portar alguns friends.


Els dos últims llargs si que els vam empalmar i sumen 50 metres justets justets. Grau de V i possibilitat de reforsar les xapes existents. Llarg wapo tot i que una mica menys continu. L'arribada al Pla de Busa és incomparable. Una plana de jespa i arbres.
A la reunió intermitja hi ha el pot de registres: curiós que el dia anterior havia passat una cordada però l'anterior ja era del 2006.
Per retornar al cotxe es fa en tres ràpels (segons el llibre). La sorpresa és que l'últim amb cordes de 50m no es pot fer, així que cal pendular fins a la primera reunió de la via!!!