El Dissabte anem amb l'Ivan a Montserrat, concretament al Serrat dels Monjos. Aquesta es una de les zones més abandonada pels escaladors montserratins; uns primers metres a vegades crostosos, una certa discontinuitat, un equipament mai abundant... són raons que expliquen aquesta solitut.
Però per frikis com jo aquesta és una gran zona, on descobrim grans rutes, que busquen sempre els millors llocs per on transcorrer evitant els trossos descompostos i trobant plaques, diedres, sostres: una mica de tot.
L'objectiu del dia era la via "
Alta fidelitat", 150m V+/Ae, de la qual només tenia referències per la guia. Portem una fotocòpia amb la ressenya i comença l'Ivan al primer llarg.
La primera xapa està a uns vuit metres, i la roca és crostosa. Puja i a uns sis metres una pedra que es peta i ... una mica més i es fot d'alt a baix, però s'aferra, segueix i xapa el primer spit, on hi ha un maillon! (Je,je, es com un repte quan trobes maillons perquè penses, podre jo pujar més amunt?). L'Ivan aquí baixa que amb el susto que ha tingutja en té prou. A més, comenta que V no és ni de conya.
Jo l'obro amb cert sufriment. 35 metres amb quatre spits i amb un friend de collita propia. A la reunió comentem que fem, ja que sembla que no estem fent la via que voliem, tot i que el dibuix de la via sembla que sigui igual... decidim tirar amunt.
Després, ja al sofà de casa veig que realment la via que em fet és la "
Cómix" *** 160m 6a+.
El segon llarg es molt wapo, un flanqueix, superació d'un sostret i després una placa que porta a un esperó amb roca perfecte.
El tercer llarg és el menys maco, tot i que jo els he disfrutat tots a tope. La dificultat està en superar una panxa amb una fisurilla. A la ressenya marca V però a mi m`ha semblat més, potser V+/6a. A la primera xapa s'hi arriba des de sota bé però per arribar a la segona s'ha d'apretar de valent. Després el més difícil és trobar la reunió, que està uns quinze metres més a munt sense xapes que indiquin cap a on s'ha d'anar.
L'últim llarg té una sortida de reunió divertida amb un spit i després... no es veu res. Miro la ressenya (encara creia que estava fent la "Alta fidelitat") i no es sembla en res amb el que tinc davant. Així que res, cap a dalt a pelo. Al cap d'uns metres i amb l'arbust que he bagejar a uns deu metres per sota veig una xapa a uns 8 metres a la dreta. Per sort el més difícil es vigilar la pedra que no és de la bona. Així que xapo i em trobo amb una placa preciosa de V- i uns quinze metres amb un sol pont de roca; wapo wapo wapo. Un llarg de 58 metres. I ja està, he disfrutat com un nen!
Per cert, comentar que a la ressenya de la Cómix possa que hi ha 24 spits i 6 claus, i no hem vist cap clau i pel que fa als spits em contat 8 a reunions més 4+4+2+2 als llargs, o sigui 20 (!?). A més em empalmat els dos
últims llargs sense veure la reunió intermitja i arribant justets amb les cordes de 60. Potser no em fet la Cómix, tampoc? No crec, jeje.