El Dissabte anem amb l'Ivan a Montserrat, concretament al Serrat dels Monjos. Aquesta es una de les zones més abandonada pels escaladors montserratins; uns primers metres a vegades crostosos, una certa discontinuitat, un equipament mai abundant... són raons que expliquen aquesta solitut.
Però per frikis com jo aquesta és una gran zona, on descobrim grans rutes, que busquen sempre els millors llocs per on transcorrer evitant els trossos descompostos i trobant plaques, diedres, sostres: una mica de tot.
L'objectiu del dia era la via "
Alta fidelitat", 150m V+/Ae, de la qual només tenia referències per la guia. Portem una fotocòpia amb la ressenya i comença l'Ivan al primer llarg.
La primera xapa està a uns vuit metres, i la roca és crostosa. Puja i a uns sis metres una pedra que es peta i ... una mica més i es fot d'alt a baix, però s'aferra, segueix i xapa el primer spit, on hi ha un maillon! (Je,je, es com un repte quan trobes maillons perquè penses, podre jo pujar més amunt?). L'Ivan aquí baixa que amb el susto que ha tingutja en té prou. A més, comenta que V no és ni de conya.
Jo l'obro amb cert sufriment. 35 metres amb quatre spits i amb un friend de collita propia. A la reunió comentem que fem, ja que sembla que no estem fent la via que voliem, tot i que el dibuix de la via sembla que sigui igual... decidim tirar amunt.
Després, ja al sofà de casa veig que realment la via que em fet és la "
Cómix" *** 160m 6a+.
El segon llarg es molt wapo, un flanqueix, superació d'un sostret i després una placa que porta a un esperó amb roca perfecte.
El tercer llarg és el menys maco, tot i que jo els he disfrutat tots a tope. La dificultat està en superar una panxa amb una fisurilla. A la ressenya marca V però a mi m`ha semblat més, potser V+/6a. A la primera xapa s'hi arriba des de sota bé però per arribar a la segona s'ha d'apretar de valent. Després el més difícil és trobar la reunió, que està uns quinze metres més a munt sense xapes que indiquin cap a on s'ha d'anar.
L'últim llarg té una sortida de reunió divertida amb un spit i després... no es veu res. Miro la ressenya (encara creia que estava fent la "Alta fidelitat") i no es sembla en res amb el que tinc davant. Així que res, cap a dalt a pelo. Al cap d'uns metres i amb l'arbust que he bagejar a uns deu metres per sota veig una xapa a uns 8 metres a la dreta. Per sort el més difícil es vigilar la pedra que no és de la bona. Així que xapo i em trobo amb una placa preciosa de V- i uns quinze metres amb un sol pont de roca; wapo wapo wapo. Un llarg de 58 metres. I ja està, he disfrutat com un nen!
Per cert, comentar que a la ressenya de la Cómix possa que hi ha 24 spits i 6 claus, i no hem vist cap clau i pel que fa als spits em contat 8 a reunions més 4+4+2+2 als llargs, o sigui 20 (!?). A més em empalmat els dos
últims llargs sense veure la reunió intermitja i arribant justets amb les cordes de 60. Potser no em fet la Cómix, tampoc? No crec, jeje.
Fa unes setmanes vaig provar el tema aquest de les ferrates, un parell a Andorra. I conclusió? Que no esà malament per passar una estona amb el col·legues, tot i que és incomparable amb la escalada.
Dijous passat un altre cop al Serrat dels monjos.
Avui una altra via al Serrat dels Monjos, aquest cop "El último sueño"*** 165m V/+.
Dissabte més una reunió social a Vilanova que no pas escalada...
El Dissabte anem amb l'Ivan a Montserrat, concretament al Serrat dels Monjos. Aquesta es una de les zones més abandonada pels escaladors montserratins; uns primers metres a vegades crostosos, una certa discontinuitat, un equipament mai abundant... són raons que expliquen aquesta solitut.
últims llargs sense veure la reunió intermitja i arribant justets amb les cordes de 60. Potser no em fet la Cómix, tampoc? No crec, jeje.
Ara ja fa una setmana vam anar a escalar a aquest bonic poble de la Cerdanya amb l'Ivan , el Dídac, el Guillem, la Marta, el Pere i l'Aline.
La zona consta d'un petit totxet al principi d'uns 8 metres amb vies fàcils (IV, V, V-), després trobem a uns trenta metres un 7a i un V i si seguim uns trenta metres més trobem el gruix de les vies: 6b+, 6a+, 6c+, 7a+/b, 7b+, 6b, 6c, 7a+, V. Més a l'esquerra crec que s'ha equipat alguna línea més.
A la primera foto l'Ivan tibant de valent a la Route 66, a la segona les vistes del Pic de Finestrelles amb la corda penjant de la Route i la última foto d'uns francesos al 6a+ o al 6c+.
Ja fa un parell de setmanes vam anar amb el Marc i la Laura a la serra de Busa, bucòlica zona del Solsonès totalment desconeguda per mi. El lloc és preciós i mereix una visita per fer la via que vam fer: "Maneras de vivir" 175m 6a (V obg.) ****.
El primer llarg de la ressenya es pot i és recomanable fer-lo en dos. Hi ha una reunió intermitja molt còmode. La suma dels dos deu fer uns 60-65 metres (!!!).
El tercer llarg (segon segons la ressenya) consta d'un flanqueix fàcil (V?) de sis o set metres per despés enfilar recte fins a la reunió amb un grau no obligat de 6a. Aeri de c...
Els quart llarg (tercer del llibre) són 45m en un diedret on podrem disfrutar al màxim del conglomerat de la zona. Llàstima que tot i que la roca és molt bona necessitaria unes quantes repeticions més per a que es netegi. No acaba de donar plena confiança. Recomanable portar alguns friends.
Els dos últims llargs si que els vam empalmar i sumen 50 metres justets justets. Grau de V i possibilitat de reforsar les xapes existents. Llarg wapo tot i que una mica menys continu. L'arribada al Pla de Busa és incomparable. Una plana de jespa i arbres. 
les fotos, amb Roca Narieda al fons en la primera) i la Manelet el Marc. Jo em dedico simplement a anar de segon i a recordar les sensacions de la via llarga, que no està gens malament.
Iala Iala!!!
