dilluns, de desembre 10

Montgrí


Dissabte anem a aquesta petita joia de l'empordà a fer unes escalades. Fem la via nº11 V ***, la nº9 6b***, la nº7 6a+ **** (potser la millor que he provat) i la nº8 6b+ ***. Aquesta última té un pas molt cabrón a la última xapa, quan surt mola molt.
El pròxim dia a veure si provo les vies de l'esquerra!

Ferrates

Fa unes setmanes vaig provar el tema aquest de les ferrates, un parell a Andorra. I conclusió? Que no esà malament per passar una estona amb el col·legues, tot i que és incomparable amb la escalada.



dimarts, de desembre 4

Serra de Sant Joan


Divendres anem a l'Alt Urgell, a fer la via via "Jaume Casellas", a la Serra de Sant Joan. Al final només vam fer el primer dels tres esperons, així que és obligat tornar-hi AMB TEMPS i fer-la completa.
L'aproximació és una rebentacames: 45 minuts de pujada dura dura. Però això si, el lloc és preciós i solitari.
Dels llargs que em fet comentar que són en conglomerat molt bo i que potser els V- són V. Equipada al dente on no hi em hagut de possar res. Costa veure els espits del primer llarg


Planetes Transparents

Dijous passat un altre cop al Serrat dels monjos.
Aquest cop a fer la "Planetes transparents" *** V+ 115/200 m. Nosaltres només vam fer els primers quatre llargs per problemes de temps. Una llàstima perquè el penultim llarg es veu molt estètic.

La via en si està molt millor del que sembla des de baix, tot i que si que és una mica matojera.

El primer llarg, amb només dos espits i 45 metres obliga a l'autoprotecció. Jo li vaig possar quatre friends però em vaig quedar curt. Entre això i la roca no perfecte obliguen a una progressió meticulosa. Un llarg molt wapo que està de V- però jo diria que és V tranquilament.

El segon llarg és guarro, un pretext per arribar al següent.

Els tercer i quart els vaig empalmar i són força disfrutons, tot i que en uns passos s'ha d'anar amb compte de no tirar pedres al de la reunió. Potser millor si es va bé de grau és empalmar el segon i tercer. No fa falta colocar res en aquests llargs.

Ara només em falta fer al sector esquerra dels monjos la "Pitonuda" i acabar els dos últims llargs de la Planetes.

diumenge, de novembre 25

La noia dels ulls blaus

Ahir anem amb el Jose al Pic del Martell a fer aquesta via, "La noia dels ulls blaus" **** 120m 6b+.

Que dir de la via... doncs que és una de les millors que he fet al Pic, si no la que més. Els llargs de 6b i 6b+ durs durs. S'ha d'anar molt fort. I jo cambiaria les graduacions dels llargs primer i quart; 6a el primer i V+ l'últim.

Un montatge del segon llarg, un 6b tècnic i físic a l'hora:


divendres, de novembre 23

El último sueño

Avui una altra via al Serrat dels Monjos, aquest cop "El último sueño"*** 165m V/+.

La via no es de les millors de la zona, però no està malament. Els dos primers llargs són lletjots però el tercer, quart i cinquè (aquests dos últims els em empalmat) són força wapos.

La via està pràcticament equipada (3, 2, 3, 1 i 2 spits i un clau als llargs) però és imprescindible un joc de friends o de tascons per reforçar. A l'últim llarg, on a la ressenya possa que s'ha de protegir amb un friend el pas més difícil, algú hi ha posat un clau.

Una via menys del Serrat!



dimarts, de novembre 20

Vilanova

Dissabte més una reunió social a Vilanova que no pas escalada...

Anem al contrafort de la Roca dels Arcs, erem uns vint, així que entre riures i comentaris varis vaig recuperant sensacions: A vista V+, 6a+, 6b i 6b+. No està malament.

Per desgràcia, el diumenge no podem trepar degut a ... ja ho podeu imaginar.

dilluns, de novembre 19

Alta Fidelitat


Divendres torno a Montserrat a fer la via que per error no vaig fer la setmana passada, la "Alta Fidelitat" *** 160m. V+ (V obligat). La via m'ha agradat, tot i que potser em va agradar més la "Cómix".
Els llargs u i dos estan força bé, el tercer és el més fluix (cal anar amb comte que en aquest llarg es creua la via Bikini i és fàcil seguir-la. Com a mínim a mi em va passar). L'últim llarg és el més wapo i comte que fa 58 metres (no 50 com posa a la guia), important portar bastantes bagues per evitar rosaments i cintar alguna branca al final.
Algun friend pel segon llarg fa el fet.
Com a opinió personal crec que hi un excés d'anclatges i que les reunions no són tan còmodes com a altres vies de la zona. Però no obstant això, una via recomanable per ser en conjunt de grau assequible (V) i amb equipament bastant generós . El pas d'Ae que marca a la via és V+ i es pot superar en A0.
Les fotos són del Pau a la primera reunió i al tercer llarg, marxant per la Bikini.

diumenge, de novembre 11

Còmic

El Dissabte anem amb l'Ivan a Montserrat, concretament al Serrat dels Monjos. Aquesta es una de les zones més abandonada pels escaladors montserratins; uns primers metres a vegades crostosos, una certa discontinuitat, un equipament mai abundant... són raons que expliquen aquesta solitut.

Però per frikis com jo aquesta és una gran zona, on descobrim grans rutes, que busquen sempre els millors llocs per on transcorrer evitant els trossos descompostos i trobant plaques, diedres, sostres: una mica de tot.

L'objectiu del dia era la via "Alta fidelitat", 150m V+/Ae, de la qual només tenia referències per la guia. Portem una fotocòpia amb la ressenya i comença l'Ivan al primer llarg.

La primera xapa està a uns vuit metres, i la roca és crostosa. Puja i a uns sis metres una pedra que es peta i ... una mica més i es fot d'alt a baix, però s'aferra, segueix i xapa el primer spit, on hi ha un maillon! (Je,je, es com un repte quan trobes maillons perquè penses, podre jo pujar més amunt?). L'Ivan aquí baixa que amb el susto que ha tingutja en té prou. A més, comenta que V no és ni de conya.


Jo l'obro amb cert sufriment. 35 metres amb quatre spits i amb un friend de collita propia. A la reunió comentem que fem, ja que sembla que no estem fent la via que voliem, tot i que el dibuix de la via sembla que sigui igual... decidim tirar amunt.

Després, ja al sofà de casa veig que realment la via que em fet és la "Cómix" *** 160m 6a+.

El segon llarg es molt wapo, un flanqueix, superació d'un sostret i després una placa que porta a un esperó amb roca perfecte.

El tercer llarg és el menys maco, tot i que jo els he disfrutat tots a tope. La dificultat està en superar una panxa amb una fisurilla. A la ressenya marca V però a mi m`ha semblat més, potser V+/6a. A la primera xapa s'hi arriba des de sota bé però per arribar a la segona s'ha d'apretar de valent. Després el més difícil és trobar la reunió, que està uns quinze metres més a munt sense xapes que indiquin cap a on s'ha d'anar.

L'últim llarg té una sortida de reunió divertida amb un spit i després... no es veu res. Miro la ressenya (encara creia que estava fent la "Alta fidelitat") i no es sembla en res amb el que tinc davant. Així que res, cap a dalt a pelo. Al cap d'uns metres i amb l'arbust que he bagejar a uns deu metres per sota veig una xapa a uns 8 metres a la dreta. Per sort el més difícil es vigilar la pedra que no és de la bona. Així que xapo i em trobo amb una placa preciosa de V- i uns quinze metres amb un sol pont de roca; wapo wapo wapo. Un llarg de 58 metres. I ja està, he disfrutat com un nen!

Per cert, comentar que a la ressenya de la Cómix possa que hi ha 24 spits i 6 claus, i no hem vist cap clau i pel que fa als spits em contat 8 a reunions més 4+4+2+2 als llargs, o sigui 20 (!?). A més em empalmat els dos últims llargs sense veure la reunió intermitja i arribant justets amb les cordes de 60. Potser no em fet la Cómix, tampoc? No crec, jeje.


dimarts, de novembre 6

Llo

Ara ja fa una setmana vam anar a escalar a aquest bonic poble de la Cerdanya amb l'Ivan , el Dídac, el Guillem, la Marta, el Pere i l'Aline.

La sorpresa per mi que tot i que és una petita zona pel que fa a nombre de vies (una quinzena), la bellesa del lloc i la qualitat de les vies en fan d'aquesta una zona *****.

La roca és pisarra (o gneiss?) de primera qualitat, noms de via escrits a peu de via, l'equipament a base de parabolts inox, el peu de via perfecte i amb vistes al Pic de Finestrelles i al Puigmal.

Millor no anar a l'estiu que toca el sol tot el dia.

La zona consta d'un petit totxet al principi d'uns 8 metres amb vies fàcils (IV, V, V-), després trobem a uns trenta metres un 7a i un V i si seguim uns trenta metres més trobem el gruix de les vies: 6b+, 6a+, 6c+, 7a+/b, 7b+, 6b, 6c, 7a+, V. Més a l'esquerra crec que s'ha equipat alguna línea més.

Jo vaig provar les tres primeres fàcils, després a sac a la "Route 66" 6c 28m ****: una via meravellosa, però millor anar amb les piles carregades. Després provo la "S.A.M.G.A.V."6b però entre la primera i segona xapa caic i (craso error) agafo la corda cremant-me els dits de la ma esquerra. Fi de la jornada.

A la primera foto l'Ivan tibant de valent a la Route 66, a la segona les vistes del Pic de Finestrelles amb la corda penjant de la Route i la última foto d'uns francesos al 6a+ o al 6c+.


dilluns, de novembre 5

Serra de Busa

Ja fa un parell de setmanes vam anar amb el Marc i la Laura a la serra de Busa, bucòlica zona del Solsonès totalment desconeguda per mi. El lloc és preciós i mereix una visita per fer la via que vam fer: "Maneras de vivir" 175m 6a (V obg.) ****.

Recordar que el lllibre escalades al Solsonès no és excel·lent pel que fa a les aproximacions i pel que fa a la llagada dels llargs no era molt correcte, com a mínim en aquesta via.

Un cop aparcat el cotxe es puja directe sense camí (o nosaltres no el vam trobar). A la foto de dalt la via està al mig. Reconeixible per la pedra empotrada que fa la xemeneia dels primers llargs.


El primer llarg de la ressenya es pot i és recomanable fer-lo en dos. Hi ha una reunió intermitja molt còmode. La suma dels dos deu fer uns 60-65 metres (!!!).
Són dos llargs en xemeneia no gaire difícils, sobretot si es va de segon, jejeje. De primer, amb l'aleje de les xapes... millor portar friends i tascons. La primera xemeneia que faig!!!
La segona reunió, espectacular.


El tercer llarg (segon segons la ressenya) consta d'un flanqueix fàcil (V?) de sis o set metres per despés enfilar recte fins a la reunió amb un grau no obligat de 6a. Aeri de c...

Els quart llarg (tercer del llibre) són 45m en un diedret on podrem disfrutar al màxim del conglomerat de la zona. Llàstima que tot i que la roca és molt bona necessitaria unes quantes repeticions més per a que es netegi. No acaba de donar plena confiança. Recomanable portar alguns friends.


Els dos últims llargs si que els vam empalmar i sumen 50 metres justets justets. Grau de V i possibilitat de reforsar les xapes existents. Llarg wapo tot i que una mica menys continu. L'arribada al Pla de Busa és incomparable. Una plana de jespa i arbres.
A la reunió intermitja hi ha el pot de registres: curiós que el dia anterior havia passat una cordada però l'anterior ja era del 2006.
Per retornar al cotxe es fa en tres ràpels (segons el llibre). La sorpresa és que l'últim amb cordes de 50m no es pot fer, així que cal pendular fins a la primera reunió de la via!!!







dimarts, d’octubre 23

Dissabte






Dissabte més Montserrat amb tres Llunàtics, les fotos de la via "Peix de roca" V+ ***, bona via per fer fotos des d'una agulla que hi ha al costat.















dijous, d’octubre 18

Mutant world



Després de dos anys sense anar torno al Pic del Martell, petita gran paret on molt ens em format en l'escalada de vies llargues (equipades o no). Jo em vaig iniciar aquí hi avui a sigut la Claudia.




La via d'avui una clàssica ideal per iniciar a algú, la "Mutant world" 100m V ***. Equipada al dente, amb parabolts on fan falta. Jo amb un tascó i un frend al segon llarg he passat, però la roca dona per posar moltes més coses si així es vol.




El Ll1 molt wapo, típica placa del Pic.


El Ll2 te una part fàcil (IV-?) sense seguros i després una ploaca molt maca però curta amb un parell de parabolts als llocs claus (hi ha una reunió intermitja).


El Ll3 per mi és el que desmereix més la via ja que només hi han uns set metres complexes per despés arribar a reunió per terreny intrascendent.




Conclusió, un migdia molt aprofitat, i recordant la de vies especials que hi han al Pic. Jo porto ja unes quantes, però encara m'en queden mooltes!!!!!




-La nº18 de la guia (la meva primera via a tapia)


-El primer llarg de la "Lafayette", el segon de la "Àcido Láctico" i sortint per la "Malaquías"(quin dia aquell).


-La Mutant avui.


-La "Chumi Chúmez".


-La "Midi Plan".


-La "Fronteras del Infinito".


-I la"La matanza de Prexas"




A les fotos la Claudia al primer llarg i al finalitzar el tercer.




dimecres, d’octubre 10

4 de 5







Doncs com als vells temps, escalant a tutti, quatre dies de cinc.

Divendres a la Fuixarda amb el Jose, dissabte amb l'Uri a Montserrat, diumenge amb el Putxi i l'Oriol un altre cop a Ca la Montse i dimarts més Fuixi amb el Pau.

Això si, com a màxim encadenat 6a+: lamentable. L'insuportable pes del cul!

Les fotos del diumenge; fetes amb el mòvil.

dilluns, d’octubre 1

Paret del Grau



Ahir anem amb el Marc i la Laura a escalar a l'alt Urgell, on encara no havia escalat mai.
El nostre objectiu és en principi la paret del Grau, bonica i amb bona roca, però amb una llargada que no acaba de convencer (entre 60 i 80 metres).
Però al bar Tahusa ens emocionem mirant les ressenyes i ens decidim anar cap a Montanissell a fer una via més llarga. Total que tornem al cotxe i quan anem cap a dalt ens trobem les muntanyes totalment ennuvolades. Conclusió: Impossible trobar la via, així que tornem cap a la paret del Grau i comencem a escalar a les 12h.
Fem les vies "Àfrica" ***(75m V-,V,V) i "Manelet" ***(80m 6a,6a,6a). Les dos vies molt maques i recomanables. La pedra una barreja de el Baell i el Pic del Martell.
L'Àfrica l'obre integrament la Laura (a les fotos, amb Roca Narieda al fons en la primera) i la Manelet el Marc. Jo em dedico simplement a anar de segon i a recordar les sensacions de la via llarga, que no està gens malament.
Molt maca i plena de roca aquesta comarca, i els entrepans del bar Tahusa inmillorables!!!

diumenge, de setembre 23

I el diumenge...







Doncs com als vells temps, un diumenge amb ressaca escalant a Montserrat amb el Putxi.






D'escalada poca, però han sortit unes fotes que no estan malament, però com sempre fer fotos a algú que fa top-moñes com que no queda gaire estètic (com a mínim per mi).






La via és la Iala Iala (6b+), petit record del viatge al Moroco Loco que precisament vam fer amb el Putxi, el Beri i el Pepe.






Iala Iala!!!

dissabte, de setembre 22

Gelida




Després, d'una llarga temporada sense anar a Gelida, retorno amb el Jose per provar algunes de les noves vies.


Fem un 6a, dos 6b+ i un altre 6a per acabar.


De totes les vies la més recomanable la de la foto, una via mooolt wapa, amb una entrada de 6a/+, després una fisura i travessa sota els sostres molt espectacular però senzill (V/+?) i per acabar una placa fina fina amb el pas obligat de 6b+: Espectacular!

dijous, de setembre 20

Plecs del llibre




Un parell de fotos del Raimon, la primera de l'aresta Arcarons i la segona una cordada a la Francesc Casanoves, aquesta última la que anava a fer el Rai, que s'anomena avi però ens retirarà a tots.

dimecres, de setembre 19

Bloc a Comabella


De fet, l'únic bloc amb una certa qualitat al sud de Cardona, ja que la qualitat de la roca és nefasta en aquesta zona. El lloc més proper és Su, on el diumenge vaig estar netejant un parell de blocs d'esbarzers, però la calor que feia em va obligar a marxar.


No està malament això del bloc!

dijous, de setembre 13

Psico del cutre







A Sa Riera, a 400 metres de la platja pel camí de ronda trovem aquest paret que ens permet fer una mica de psicobloc. El problema del lloc és la pedra, que es desfà. A ran de mar és molt compacta i abrasiva, però com més es puja més cutre, per tant no és lloc per buscar dificultats si no fer una mica el dominguero, que sempre està bé.

Uri a "Llavis exteriors"


dijous, de juliol 19

Dits







Aquí unes fotos de les meravelloses preses que hi ha al Papiol!