diumenge, de novembre 26

Una retirada a temps és una victòria


Dissabte anem amb el Kuko a Montserrat. Objectiu la "Via del Xavi" al Serrat de les Garrigoses a partir de la primera feixa (Ll3).

Primer ja ens costa de trobar: Busquem xapes i al cap de 10min trobem el que sembla la via, tot i que només es veu un spit a 8 metres.
Així que em poso a obrir el llarg. Poso un friend, trobo un pitó, arribo a la xapa... tot perfecte! El problema es que fins a la reunió ja no hi ha res més, i el llarg és de 35m. Així que com puc arribo a reunió, usant dos friends i baguejant un arbust ronyós. La reunió perfecte, amb tres spits. Puja el Kuko i en vistes de que no es veu cap xapa al següent llarg, decidim fer una retirada a temps. Llàstima que falta coco, ja que la via no és gaire complicada pel que fa al grau, però un altre dia serà!

Després, per fer algo més, fem el tercer llarg de "Don Cipote de la Manxa", un llarg moolt wapo de 45m perfectament assegurat (je,je, quina diferència). Des de la reunió es veu un spit al ll4 de la via del Xavi.

I cap a casa, sense els deures fets. Com a mínim uns gabatxos que estan fent la "Rosa d'abril" també abandonen (quin trist consol). El llarg quatre d'aquesta via es veu impressionant. A veure si arriba algun dia en que la pugui fer...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per fi! Vuelve el hombre! i torna el blog!
PD: putus pericus...Uri

Anònim ha dit...

a què ve, putus pericus?? Hòstia, ara enyoro quan no em tenia por a escalar... amb els anys un es torna un merda

pp