Boira

Totxo Pinotxo

Avui amb l'Uri anem als totxos del CAM Nou Barris.

Comencem al totxo Pinotxo. Primer la "Gepetto" V+**, bonica els primers metres, llàstima que té algun tram de roca dubtosa. Aprofitant que comparteixen reunió probo la "Tierra Virgen" 7a**; inici en placa fina (6b +o-) i després un sostre molt important, amb dos metres terrorífics. No surt ni veig com podria sortir!

Per acabar passem al totxo de l'Estel per acabar encadenant la via nº10 6a***, via equipada per A. Picazo, cosa que es nota, no sobra cap xapa, i totes les que hi ha estan posades als llocs perfectes, és un mestre (si vas amb el grau, jeje).

Roca Gris

Avui tornem amb el Kuko a Montserrat, objectiu: Pujar la Roca Gris per la via Micky Mouse 6a+ 165m ****.

La via es maca i aèria. L'únic contra són les reunions, que són molt incòmodes. A part d'això, és una via que no decepciona.

Comença el Kuko obrint el primer llarg de V. El segon l'obro jo, un preciós llarg de 35/40 metres de 6a+, de moolta continuitat (a la segona foto, el Kuko donant-ho tot). Els llargs tres i quatre els empalmem, són 55 metres de V amb les xapes justes... perfecte. I per acabar, els dos últims llargs que també els empalmem. El 6a del Ll5 és un sostret bastant entretingut. I per acavar, reunió en una sabina (portar bagues!), amb un ambient fantàstic, tant que al final la boira ens engoleix, preciós!

Des del cim podem veure un grup de quatre cabres saltant i fent caure una pluja de pedres...

Com que des del cim no es pot rapelar gaire be, ho fem des del sistema de ràpels de la Urquiza-Olmo. Per cert, via especial iniciació: Molt ben equipada en tres llargs que fan 155m entre el IV i V+, bastant maca.

I cap a casa, avui si, amb els deures fets!

Can Figuera

Avui anem a veure la zona de Can Figuera, al Penedès.

El lloc en si està molt bé, però amb dos grans inconvenients. Primer, el soroll de les motos que no paren de passar per la carretera i segon que hi ha poques vies interessants (la 1, 2 i 3: per les que ja val la pena una visita). En general son vies curtes amb algun pas dur. A la foto, la corda penjant de les vies 1 i 2.

Jo provo la "Ona" V**, amb només quatre metres interessants. Després la nº2, "Els tres rocs" 6b****. Via de desplom de les que creen afició. I per acabar de segon la nº1, "Peix de Foix"****, via també de desplom amb uns primers metres tremendos.

Una retirada a temps és una victòria

Dissabte anem amb el Kuko a Montserrat. Objectiu la "Via del Xavi" al Serrat de les Garrigoses a partir de la primera feixa (Ll3).

Primer ja ens costa de trobar: Busquem xapes i al cap de 10min trobem el que sembla la via, tot i que només es veu un spit a 8 metres.
Així que em poso a obrir el llarg. Poso un friend, trobo un pitó, arribo a la xapa... tot perfecte! El problema es que fins a la reunió ja no hi ha res més, i el llarg és de 35m. Així que com puc arribo a reunió, usant dos friends i baguejant un arbust ronyós. La reunió perfecte, amb tres spits. Puja el Kuko i en vistes de que no es veu cap xapa al següent llarg, decidim fer una retirada a temps. Llàstima que falta coco, ja que la via no és gaire complicada pel que fa al grau, però un altre dia serà!

Després, per fer algo més, fem el tercer llarg de "Don Cipote de la Manxa", un llarg moolt wapo de 45m perfectament assegurat (je,je, quina diferència). Des de la reunió es veu un spit al ll4 de la via del Xavi.

I cap a casa, sense els deures fets. Com a mínim uns gabatxos que estan fent la "Rosa d'abril" també abandonen (quin trist consol). El llarg quatre d'aquesta via es veu impressionant. A veure si arriba algun dia en que la pugui fer...

Els Graus

Avui repetim amb l'Uri a la zona de Collbató. Com que no tenim molt de temps ens quedem als Graus, que tot i no ser una gran zona està prop del cotxe i el conglomerat és de qualitat.

Comencem amb la calma, jo li endinyo a la nº8 V*** i la nº9 V+** i l'Uri obre la nº7 i repeteix la 8.

Després d'això canviem i intento obrir la nº 3 6b**, sako amb la xapa a la cara: Falta sang freda i tranquilitat. Argggg! Per finalitzar de segon la nº2 6c** que surt del tirón. Argu és argu, tot i que l'escalada de segon és com la metadona, no és el mateix!!!

El Llençol

Avui quedem amb l'Oriol al pàrking dels Graus, però en comtes d'anar a aquest sector ens decidim pel Llençol.

L'accés consta de 30 minuts en forta pujada, que un cop superats ens deixa a un sector que és com un balcó. Vistes precioses i peu de via de primera qualitat. A més, la llunyania (!?) del lloc ens permet escalar practicament sols. L'únic inconvenient és el soroll que ve de l'A2.

Comencem per la via nº1 V+***, bonica via amb el grau clavat. Com que en aquesta part fa bastant de vent ens movem i anem a fer "De les nenes" 6a***. En aquesta suu la gota gorda en un pas, tant que escaquejo per l'esquerra i em salto un xapatge, jeje. A la 1ªfoto l'Uri provant la sortida.

Al costat del 6a hi ha dos vies noves, provem la més propera. Una via que deu rondar el V+***, molt wapa també (2ª foto).

I així acabem la jornada, curta però intensa, i en un marc impressionant.

Esperó Doppelmayr

El dissabte, i ja que estem a Andorra, fem amb el Berard aquesta preciossa via de mitja-alta montanya, "Esperó Doppelmayr"****, a 2600m. Està enmig de les pistes d'Arcalís, així que té una curta aproximació (15min) però això precisament és la única cosa que li treu una mica d'encant.

La via són uns 100m de dificultat màxima D+, si es va amb el grau just, un joc de friends ens ajudaran a pujar més relaxats. La roca és pissarra de gran qualitat.

El primer llarg (20m, IV+) és per placa amb bon canto. El segon (30m, V) és més variat, amb les xapes justes i final una mica descompost. El tercer llarg (45m, V+) és el millor amb diferència: Surt per placa poc protegida (1 parabolt) per arribar a l'esperó, amb unes vistes impressionants. Segueix entre l'esperó i la placa fins trobar un parabolt i ja per terreny més fàcil (IV+) fins a dalt de tot. Jo vaig reforçar el llarg amb tres friends.

El resum, via ideal per iniciació en vies fàcils, amb bon equipament (Bolts inox.) però justet. A més, cal tenir bona compenetració amb el company ja que és fàcil no sentir-se entre reunions. I destacar que el Berard va donar el callo en la seva primera via llarga, bravo!!!

Abella de la Conca

Aprofitant que anem a Tremp amb el Pepe i el David per business (si, ja sóm propietaris!!!!!!!), a la tarda anem a conèixer Abella de la Conca.

El poble és realment bonic, està en un congost i rodejat de micros zones d'escalada. Primer anem a fer una mica el turista i controlem les zones "la costera" i "Martí" (primera foto).

Finalment acabem escalant a la zona de "les Ajegudes". Probem només dos vies. La nº4 V+** la trobo ultraputa, potser és que és la primera, però molta tela. Escalada d'adherència sobre una calisa una mica semblant a la pedra del Pla de St. Pere de Montgrony.
El 6a de la dreta **, la trobo molt més fàcil, tot i que la faig en top-gay, jeje.

Es una llàstima que faltin més vies, ja que tots els sectors estan separats i tenen una densitat de vies molt baix. Però una visita es mereix, ni que sigui per fruir d'una posta de sol com la que ens va oferir el dia!

St. Pere dels Forcats II (28/10)

Aprofitant que estem a la Cerdanya, tornem després de dos anys a St. Pere, petit totxo de granit. La idea inicial era anar a Appy, però com sempre ens aixequem a les mil i acavem a la zona més propera.

Sóm jo, Dídac, Pau, Guillem, Jordi, Pere, Alba, Marta i Aline.

Hi ha dos orientacions, sud-oest (de V a 6c+) i sud (quarts i cinquens). Una dotzena de vies, només. Fem un V, el 6a*** de l'esperó, el 6b*** i el 6c+***.

El millor de la zona, la localització en si, el peu de via i la roca. Però la seva llunyania en fa una zona d'interès local.